El segon dia a Madrid

Al mati vam anar al CaixaForum de Madrid on vam poder veure les col·leccions d'art contemporani MACBA- Fundació La Caixa 2012.

Una d'elles es titulava la persistència de la geometria, molts artistes contemporanis han reutilitzat el vocabulari geomètric com estil i model de representació, i l'han convertit en un recipient de nous continguts. Es així com la geometria abandona el concepte d'abstracció i s'omple de contingut figuratiu o d'una intenció referencial.

Escales del CaixaForum vistes des de l'última planta.

                            

                La reixa formada amb elements geometrics que es podia                veure des de la finestra del CaixaForum.

Exterior del CaixaForum

Després vam anar al Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, en la col·lecció permanent del museu destaca un nucli d'obres de grans artistes espanyols del segle XX, especialment Pablo Picasso, Salvador Dalí i Joan Miró, representats àmpliament i amb algunes de les seves millors obres. 

És molt rellevant igualment la col·lecció d'art surrealista (amb obres de Francis Picabia, René Magritte, Yves Tanguy o Jean Arp, a més dels ja esmentats Miró i Dalí), i la presència d'artistes expressionistes, com Francis Bacon o Antonio Saura; al costat d'autors de diverses tendències tan destacats com Lucio Fontana, Yves Klein, Diego Rivera, Alexander Calder.

A la nit vam anar a veure La Casa encendida, una exposició titulada PAISAJE HOLANDÉS, l'esposició mostra, per primera vegada a Espanya, el treball d'alguns artistes holandesos més importants de les darreres dècades, juntament amb els joves referents de la creaciço actual.

Finalment vam anar a veure una perfomance titulada Teatro Xtremo de San Lorenzo Mártir. 

Bellesa a través de la confusió, veritat a través de la col·lisió.  -Daniel Richter.

Ens van explicar que construien les seves peces valent-los de tècniques plàstiques i escèniques, els hi és vàlid el procés de pintar, fer vídeos, accionar, ballar o lluitar. Comencen atrets per un impuls amb el qual desenvolupen situacions polièdriques per brindar experiències. No volen fer discursos ni accions per ser enteses. Fan art amb tota irresponsabilitat. El seu últim treball rep la influència d'una imatge manierista del XVI. Els va obsessionar la seva peça, un Sant Llorenç nu, sagnant, rostit en una graella. Per què ho van fer així? No ho sabem. L'únic que poden transmetre és el que senten al descobrir-la.